Ciberassetjament
1 minut - agost 13, 2019Aquesta vegada a diferència d’altres articles que parlem de tecnologia volem fer incís en un altre àmbit, el social, que afecta a les persones i famílies algunes vegades en negatiu pel que fa a les connexions a internet.
I avui per desgràcia parlarem d’un mal que ja hi era abans que Internet però que s’ha estès d’una altra manera i molt més ràpida a través de les xarxes socials, correu electrònic, blogs, missatgeria instantània, missatges de text, telèfons mòbils i llocs web difamatoris: el ciberassetjament.
A part dels mitjans utilitzats el ciberassetjament té altres aspectes a considerar com per exemple: l’accés il·limitat a les víctimes, l’anonimat de l’assetjador/a, la rapidesa de la difusió, l’abast d’espectadors, la persistència de l’agressió, l’agressor no pot controlar-ne l’abast.
És per això que és important com a pares que eviteu que el vostre fill/a sigui agredit o sigui agressor/a a través de les xarxes. Com ho podeu fer? El millor és esperar als 12-13 anys com a mínim per introduir-los a les xarxes socials i fer-ho d’una manera controlada i normal i partint només d’un tipus d’aplicació (no 2 o 3 de cop). El contacte ha de ser amb els del seu entorn d’amistats d’escola i saber en tot moment amb qui es comunica a través de la xarxa social. Cal fer-ho amb normalitat, que entenguin que tenir el control del seu compte és normal per protegir-los i que no estareu tot el dia mirant que fa doncs l’únic que voleu és que tingui un mitjà més per comunicar-se amb les seves amistats fora de l’àmbit escolar i això pot ser divertit.
Si creiem que amb completa normalitat de l’ús de les xarxes els nostres fills no en fan un bon ús o ens volen amagar coses quan els preguntem, és quan hem de sospitar i llavors cal anar a eines de control parental que hi ha de manera gratuïta a Internet i que podeu baixar-vos en els dispositius mòbils, tablets, ordinadors, …
El ciberassetjament és molt complicat de detectar i cal tenir confiança amb els vostres fills per poder parlar obertament del que fan i parlen a l’escola, a les activitats extraescolars i pràctiques esportives, … A partir d’aquí, cada nen/a i cada família és un món, per tant sigueu curosos amb el seu entorn i vigileu qualsevol anomalia en el seu estat d’ànim.
Internet és molt ampli i ens connecta a tot arreu i en tot moment però hem de mesurar el seu ús i encara més entre els menuts de casa.
